Celebracions Familiars

La meva família ha sigut molt reduïda , encara ho és, així que no recordo cap Nadal amb un munt de gent al voltant de la taula. Si que tinc records de quan devia de tenir menys de 6 anys ( 1959-1961), a la primera casa on vivien, que el meu pare portava una “zambomba” cim-bomba i una “pandereta” i la meva mare parava taula amb pastissets  de “mazapán”  i “mantecados de Estepa”.

El pare cantava nadales intentant de que jo toqués la cim-bomba al ritme que ell marcava . També m’oferia la “pandereta” i em mostrava la forma de fer-la anar.

Com es pot veure, la meva família érem tres , el pare, la mare i jo. De vegades també hi eren les tietes , germanes de la meva mare, per cert solteres, per tant , jo no tenia cosins , i també venia un oncle , en Mariano, el més petit dels germans del pare, que també era solter, per tant sense cosins per part de pare, el oncle, “tito” li dèiem , tenia una afició, que vaig descobrir molt més tard, la beguda; vi i altres licors, barreges, anís ( del Mono ) , conyac . Aquestes petites celebracions les recordo amb tendresa i ara valoro l’esforç del meu pare d’engrescar al petit grup, de passar-s’ho d’allò més bé. El oncle sempre portava americana, i portava les butxaques plenes de coses. Sempre sortien d’elles algun regal per a mi.

En aquella època vivien a Vall-vidriera, feia molt de fred , tota la gent que recordo eren adults, excepte un nen, el “Paquito” que era el meu únic amic, encara que vivia dins la muntanya , i ens trobaven només quan els pares, els meus o els seus, decidien de fer les visites de diumenge.

La tradició nadalenca que recordo era de fer el pessebre amb els Reis Mags. Dies abans de la Nit-bona el montà-ven el pare i jo junts. En fixava molt en el lloc dels Reis, tres figuretes que  havien d’arribar la nit de Nadal, just on era el nen Jesús. Cada matí al aixecar-me (?) anava directe a veure on eren , i sempre, sempre, es movien. Era el meu gran misteri de quan era petit.

I així recordo els meus Nadals, que acabaven la nit de Reis, per a mi al matí, quan en aixecar-me veia els regals a taula , que vés a saber com havien arribat. I per sobre de tot, les figuretes del pessebre, havien arribat al costat del nen Jesús, i el menjar i la beguda que deixaven per la nit algú s’ho havia menjat i begut. La meva innocència era tan gran !!.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s