El Gat Ricard

……. De cop i volta, en Ricard va tenir una idea genial. Entre tots farien un vaixell nou. Com que el gat no tenia cap càrrec quan van començar el viatge, li havia donat molt de temps per fixar-se com estava fet el vaixell. Ara tenia gravat al cap un planell de construcció; trobaria els animals més adients per a cada feina i s’hi posarien al més aviat possible.

Aniria amb cure de convença primer al ós, que encara era el capità . Va parlar amb ell i, tot i que ho veia molt feixuc, acceptà la proposta del gat. Entre tots dos van dividir les feines i van fer una llista assignant-hi un company animal.

El llop sortiria a trobar arbres grans i forts, els marcaria amb el pixum , van enviar el castor per anar-hi darrere i tallar-los . Després anaven l´ós en companyia de l’elefant , que van tirar a terra els arbres. El mico anava trencant branques fines i rectes . I vigilant al grup que treballava , va posar el lleó. I així van continuar fins que el gat veié que era suficient el material emmagatzemat. Llavors van manar al castor que s’hi passés un altre cop a la feina, que va fer uns encasts als troncs. Mentrestant, el pingüí s’estava posant neguitós, perquè no l’hi havien encarregat rés. El gat li va prometre que ell seria el cap de l’expedició, quan el vaixell estigués enllestit i poguessin salpar. El pingüí va acceptar-ho i callà de moment.

Amb ells hi havia la serp, però com que no tenia ni mans ni dents per treballar , el gat la va deixar de banda. Aixo li va permetre a la serp d’observar tots els demés animals  i , amb veure que el pingüí no estava gens satisfet, va anar a dir-li que el gat no el volia, i qui era ell per manar tothom, perquè encara el capità era l´os. Van decidir que hi parlarien . De camí es van trobar el lleó , que s’avorria de només vigilar, no hi havien enemics per lluitar. Així que es va ajuntar per reclamar més rellevància en l’empresa que es proposaven dur a terme.

També van trobar el llop, a qui li van explicar les seves intencions, i com que ell estava desaprofitat, d’ençà que va trobar els arbres , es va afegir al grup.

Van arribar allà on eren l’ós i el gat . Els van trobar treballant, el gat donant ordres al castor, l’ós ajudant a col·locar bé els troncs. Els amotinats van parlar, però tots a la vegada, cadascú reclamant el seu paper. Cada vegada cridaven més fort, i com que no els feien cas, el lleó li va donar una esgarrapada a l’ós. Aquest, sentint-se ferit, s’hi va tornar, va enganxar el llop i el va partir en dos, que va caure en mig de tots. En veure la sang i sentir-ne l’olor, l’excitació va fer que tots lluitessin els uns contra els altres. En un dels moviments, l’ós va trepitjar la serp amb les seves urpes , deixant-la feta un nyap, encara que li va donar temps de mossegar l’ós, deixant anar el seu verí. L’ós va embogir , atacant i mossegant-los a tots. El lleó en veure’s ferit de mort, va pensar que no s’aniria tot sol, i es llançà sobre el llop amb una clatellada al coll de mort, amb més sang vessant. El pingüí que no va poder fer res, només feia que cridar: ” .. Al gat, al gat, foteu-li amb ell!! ” Al final de la lluita, tots eren morts, al voltant d’un bassal de sang. El pingüí, esvarat i sol. Mentre , el gat cridava : ” Què farem ara? Què serà de nosaltres??..

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s