Les veus del Pamano

Les veus del Pamano                                                                                  Jaume Cabré

Escric aquest comentari un cop passades tres setmanes de la lectura. Primer de tot per poder pair el llenguatge, que com un remolí, entrà al meu cap i el traspassà . Segon per sedimentar la història que, tal com m’agrada a mi, té arrels a les nostres terres, i els seus personatges són de carn i d’ossos, amb les seves contradiccions els uns, i d’altres amb les seves fortaleses.

Continua llegint

Memòria d’uns ulls pintats

Memòria d’uns ulls pintats  de  Lluís Llach

Un bon dia vaig comentar a classe que m’agradaven els llibres que, alhora que narren uns esdeveniments inventats, et descriuen uns fets històrics relativament certs i et fan descripcions de llocs , com de la meva ciutat o del meu País, i de les formes de viure de la gent . Llavors en Jordi em va proposar de llegir aquest llibre , dient-me que m’agradaria.

Continua llegint

“…….. L’armari” (continuació) de A.S. Piñol.

…. I van començar els dies de casats, i les nits. Al matí, l’Alfred quan es llevava, el primer que veia era l’armari, allà davant seu, pal-plantat, enfront dels peus del llit, entre la finestra i la porta, com si li hagués de demanar permís per obrir la finestra o per sortir de la cambra.

Continua llegint

El Gat Ricard

……. De cop i volta, en Ricard va tenir una idea genial. Entre tots farien un vaixell nou. Com que el gat no tenia cap càrrec quan van començar el viatge, li havia donat molt de temps per fixar-se com estava fet el vaixell. Ara tenia gravat al cap un planell de construcció; trobaria els animals més adients per a cada feina i s’hi posarien al més aviat possible.

Continua llegint

Celebracions Familiars

La meva família ha sigut molt reduïda , encara ho és, així que no recordo cap Nadal amb un munt de gent al voltant de la taula. Si que tinc records de quan devia de tenir menys de 6 anys ( 1959-1961), a la primera casa on vivien, que el meu pare portava una “zambomba” cim-bomba i una “pandereta” i la meva mare parava taula amb pastissets  de “mazapán”  i “mantecados de Estepa”.

Continua llegint